GEiEG – TARRAGONA CADET

Després d'uns dies de pluja, el sol brillava per disputar un Geieg – Tarragona que plantejàvem defensiu. L'encontre començava al vestidor amb rialles, una mica de nervis i la foto de la temporada per trencar el gel. Estrenant samarretes, els homes de Isma Moraleda van sortir al camp a fer el que saben fer, jugar a rugby.

Podríem dir que els primers 40 minuts van ser auto-avaluadors dels objectius del partit: defensa sòlida, conservar possessió i no rendir-se mai. Doncs l'equip del Tarragona va sortir molt fort i als 25 minuts ja es posava al capdavant amb un 7-21. El conjunt gironí no donava el 100% deixant que l'adversari trenqués pels intervals de la seva línia de tres quarts.  Una gran feina dels tarragonins, creant punts d'encontre per acumular jugadors i obrir ràpid a una línia amb molta facilitat de mans i curses perilloses. Amb tot això, la primera part acabava amb un ampli 7-33 que  feia pensar que el matx ja era tancat i només calia aguantar per sortir d'aquell infern.

 El que al principi podria semblar un fracàs dels objectius, a la segona part el Geieg va treure les forces d'allar on no hi eren i va donar un espectacle de rugby defensiu, on en nombroses ocasions van ser perillosos a les bandes gràcies als contraatacs de pilotes robades.

I sense esperar-ho, al minut 45 arribava la segona marca, ja no recordo l'autor, però més igual, sempre he pensat que un assaig el fa tot l'equip i no pas un individu. I així van treballar els de Moraleda, una pinya compacta tirant endavant, guanyant melés amb una bona compenetració dels cinc de davant i aconseguint les touches dels contraris fent desesperar el rival. La línia ja no era un desordre, ara pujava en defensa com aquell que s'hi juga la vida i organitzava el contraatac amb profunditat i carreres rectes. Esgotant totes les ocasions dels visitants que només els quedava el joc al peu per sortir de la pressió.

I l'ambient bullia, veient com el Geieg anava girant el partit, aconseguint tres assajos en quinze minuts... tot era emoció.  Tot i l'esforç, no va ser suficient per acabar de capgirar el marcador, doncs tot i quedar-nos a una marca de diferència, el resultat va ser més ampli per no convertir tres dels assajos. Això va significar un 22-33 per un gran Tarragona que va tenir una molt bona actitud a dins i fora el camp.

Cal esmentar també la lesió d'en Lucas, que després de fer un gran partit va trencar-se la clavícula casi al final de la segona part. Esperem que et recuperis aviat!

Gran Geieg, vau complir els tres objectius amb una segona part molt bona i el millor de tot és que NO US VAU RENDIR.

Arnau.